Casa Batlló

casa_batlló_2 La Casa Batlló, construïda entre el 1904 i el 1906 al cor de la ciutat, és l’obra més emblemàtica del genial arquitecte català. La casa Batlló és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional construïda per encàrrec de Lluís Sala Sánchez l'any 1875 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, el mateix que va construir la casa d'Emília Adrià, just al costat.	Josep Batlló L'any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló. Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar.
L'encàrrec inicial era enderrocar l'edifici i fer-ne un de nou; tanmateix, Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana. Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat.	Façana Gaudí va dotar la Casa Batlló d’una façana original, fantàstica i plena d’imaginació. Va substituir l’antiga façana per un nou conjunt de pedra i vidre. Va fer repicar els murs exteriors per donar-los la forma ondulada, que després va arrebossar amb morter de calç i cobrir amb trencadís de vidres de colors i discs de ceràmica.
Plànol Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d'alçada i 3.100 m² a l'ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta, una alçada de 32 metres i 14,5 metres d'amplada.	Divisió La casa Batlló esta dividida en 4 parts. La primera la sala cotxeres i carboneres, seguidament la planta noble després trobem les golfes i finalment la terrassa. Dintre d’aquests espais trobem altres divisions.
Part Superior A la part superior de la façana, la teulada té forma de llom d’animal i unes grans escates tornassolades. El coronament espinal està format per peces esfèriques de grans dimensions amb colors canviants d’un extrem a l’altre de tot el carener.	Tribuna La gran tribuna del saló principal de la planta noble, que dóna al Passeig de Gràcia, es compon de finestres de fusta que s’accionen per pujar i baixar amb contrapesos, amb la particularitat que no hi ha muntants, de manera que es poden aixecar totes les vidrieres i tenir una obertura seguida, panoràmica, de tota l’amplada del saló.
Planta Baixa A la planta baixa, la planta noble i la primera planta, la façana incorpora columnes esveltes de pedra de Montjuïc, que perfilen formes òssies decorades amb elements florals típicament modernistes.	Planta Noble És l’antic habitatge de la Família Batlló. Amb més de 700 m2 de superfície, és l’habitatge principal de l’edifici. Es troba un distribuïdor de dimensions generoses amb vistes frontals a la façana blava del celobert. Cap al Passeig de Gràcia hi ha el despatx del Sr. Batlló i un recinte ideal per fer la cort, a recer de la romàntica xemeneia en forma de bolet, franquejada, això sí, per sengles bancs, un per a l’espelma, l’altre per a la parella a la qual s’havia de vigilar.
Golfes Les golfes són un dels espais més singulars, una combinació exquisida d’estètica i de funcionalitat. Es tracta d’una zona de serveis per als inquilins dels habitatges de l’immoble amb safareigs, trasters… Es caracteritza per la senzillesa de les formes, la inspiració mediterrània a través del color blanc i per l’omnipresència de la llum. Destaca una successió de 60 arcs catenaris, que creen un espai que evoca el costellam d’un animal.	Terrat Més a prop del cel, Gaudí desplega enginy, imaginació i creativitat a dojo. Es tracta d’un espai d’un gran valor poètic, amb una vista magnífica sobre Barcelona i que es converteix en un univers de formes, de siluetes i de textures. En destaca en especial el que es coneix popularment com el llom del drac, que caracteritza la façana. Gaudí representa l’espinada de l’animal amb teules de diversos colors cap a un costat i acolorida mitjançant la tècnica del trencadís cap a l’interior del terrat.
Vídeo Aquí tenim un vídeo on ens mostra la casa Batlló per dintre amb animacions d’aquesta:

Anècdota:

L'illa de la Discòrdia, és el nom que rep un tram del passeig de Gràcia situat entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, l'apel·latiu popular de «mansana de la Discòrdia» es referia a la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis. Quan Gaudí va haver de resoldre l'encàrrec de la casa Batlló ja sabia el que havien fet els altres dos.

Casa Batlló

casa_batlló_2

Josep Batlló

L'any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló. Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar.

Façana

Plànol

Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d'alçada i 3.100 m² a l'ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta, una alçada de 32 metres i 14,5 metres d'amplada.

Divisió

La casa Batlló esta dividida en 4 parts. La primera la sala cotxeres i carboneres, seguidament la planta noble després trobem les golfes i finalment la terrassa. Dintre d’aquests espais trobem altres divisions.

Part Superior

A la part superior de la façana, la teulada té forma de llom d’animal i unes grans escates tornassolades. El coronament espinal està format per peces esfèriques de grans dimensions amb colors canviants d’un extrem a l’altre de tot el carener.

Tribuna

Planta Baixa

A la planta baixa, la planta noble i la primera planta, la façana incorpora columnes esveltes de pedra de Montjuïc, que perfilen formes òssies decorades amb elements florals típicament modernistes.

Planta Noble

Golfes

Terrat

Vídeo

Aquí tenim un vídeo on ens mostra la casa Batlló per dintre amb animacions d’aquesta: